Usuario anónimo ¿Quieres tener tu propio blog?
Crear blog gratis en OboLog

Per què?

lunes, 08 de diciembre del 2008 a las 14:06
guardado en

*** T'has preguntat mai el per què del teu aldarull? No te'l preguntis! Elimina'l!***

 

Per què vols tenir tants dons?.......................si et manca el de l'amor.

Per què vols ser tan poderós/osa?.................si ets incapaç d'enfrontar-te amb tu mateix/a.

Per què necessites ser el/la protagonista?...........si ningú farà de la teva vida una novel·la.

Per què vols visualitzar el més enllà?.................si ets incapaç de visualitzar la "realitat".

Per què de les teves llàgrimes en vols fer una font?........si no ets l'únic/a que plora en aquest món.

Un ganivet,per què el vols fer servir?................si no ets l'únic/a que pateix en aquest món.

Per què t'atrau i te'n vas cap a la foscor?................si formes part de la llum universal.

Per què ho vols remoure tot?..................si és "el tot" qui t'acaba removent a tu.

Per què vols canviar el món?.......si per començar no t'has canviat ni a tu.

Per què no valores els altres?..........perquè per començar no et valores a tu mateix/a.

Per què fereixes?....................si has nascut per estimar.

Per què no perdones?...........si de pecats tots en hem,fins i tot tu.

Per què rebutges a les persones que t'han dibuixat més d'un somriure a la cara?....si en els fons són les que et feien revifar-te.

Per què no deixes de preguntar-te i comences a treballar?

HIC ET NUNC&CARPE DIEM

Cambiar yo para que cambie el mundo

lunes, 08 de diciembre del 2008 a las 12:42
guardado en

 

El sufí Bayazid dice acerca de sí mismo:«De joven yo era un revolucionario y mi oración consistía en decir a Dios: ‘Señor, dame fuerzas para cambiar el mundo‘.

»A medida que fui haciéndome adulto y caí en la cuenta de que me había pasado media vida sin haber logrado cambiar a una sola alma, transformé mi oración y comencé a decir: ‘Señor, dame la gracia de transformar a cuantos entran en contacto conmigo. Aunque sólo sea a mi familia y a mis amigos. Con eso me doy por satisfecho‘.

»Ahora, que soy un viejo y tengo los días contados, he empezado a comprender lo estúpido que yo he sido. Mi única oración es la siguiente: ‘Señor, dame la gracia de cambiarme a mí mismo‘.

»Si yo hubiera orado de este modo desde el principio, no habría malgastado mi vida.»

Todo el mundo piensa en cambiar a la humanidad. Casi nadie piensa en cambiarse a sí mismo.

«Aquel que quiera cambiar el mundo debe empezar por cambiarse a sí mismo.»

Sócrates (470 - 399 a.n.e.), filosof grec.

 

Jo no sóc un ésser perfecte, i mai ho seré, a no ser que arribi a la il·luminació. Però d'això tracta el meu camí, avançar,caure i tornar-me a aixecar, per poder crèixer com a persona, com a essència que sóc. És una experiència carnal més de la meva essència.

Aquest text i aquesta gran cita de Sòcrates, fan referència a aquelles persones (millor dit, "bales perdudes") que pretenen canviar el món en un "bufar i fer ampolles"; però, això sí, segons el seu "model" de món perfecte.Elles creuen que no han de canviar, que tal com són ja estan bé, que són els altres els que han de canviar, i a més a més, són elles les que han d'ajudar al món a canviar.Es pensen que són les escollides. Per tant,s'obessionen amb la seva suposada "missió" d'ajudar als altres, i d'aquí ningú les treu.Encara que baixés Jesús del cel (per posar un exemple extrem) i els hi digués que van errades,elles continuarien amb la seva "missió".

És cert que en la vida ens trobem amb certes persones per complementar-nos d'alguna manera els uns amb els altres.Per algun motiu els nostres camins s'han creuat.No existeix la casualitat,sinó la causalitat (de causa). Però també és cert que no sempre ens trobem amb persones pel simple fet d'ajudar-nos.Molts cops només són persones passatgeres, de les quals hem d'aprendre alguna cosa positiva del seu comportament, o negativa per no fer-la nosaltres.I en cap moment haver-les d'ajudar.

Si algú necessita ajuda, el que no podem fer és llançar-nos sobre aquesta persona pel sol fet d'ajudar-la. És cert que els amics i les amigues estan per fer-nos costat i per ajudar-nos, però no per "ofegar-nos". Un/a amic/ga és aquell/a que sempre està al teu costat: tant en els moments bons,com en els dolents; per escoltar-te (tu també a ell/a), per consolar-te, per donar-te la mà quan tu el/la cridis.Però el que no podem fer és submetre els/les amics/gues.No ha de ser una relació de submissió, sinó d'amistat i comprensió.Tampoc els podem ofegar amb les nostres "suposades" ganes d'ajudar.Dic suposades perquè molts cops aquestes ganes d'ajudar són fruit del nostre orgull,del nostre ego.Volem ajudar per demostrar que som bons/es amics/gues: "Mira,jo l'he ajudat/da,què bon/a amic/ga que sóc".Ens capfiquem amb aquesta/es persona/es i no veiem res més.Això és orgull,et fas protagonista de la vida dels teus amics i de les teves amigues, ja que només sortiran del pou gràcies a la teva ajuda.

 Jo estic totalment en contra d'aquesta "amistat".Quan algú s'equivoca,o es dóna compte que alguna cosa va malament,ja s'encarrega prou d'anar a buscar ajuda per sortir d'aquest parany en que es troba.I si no ho fa, és perquè ja li està bé la situació en que es troba, li deu agradar ser la "víctima" i que tothom li vagi al darrera dient-li: "pobret, pobreta...". En conec molts i moltes d'aquest tipus! Nosaltres no ens podem posar enmig del camí de ningú.No podem aturar la seva evolució, ni les seves decisions. Oi que tothom és lliure d'escollir el què vulgui? Doncs un/a amic/ga ha de respectar la decisió del seu amic o amiga.No el pot empènyer a fer quelcom per la força.Sí ho fa,llavors deixarà de ser un bon/a amic/ga, perquè estarà persuadint al seu amic o amiga de fer quelcom en contra de la seva voluntat. No patiu, que si volen ajuda i saben on està, ja hi aniran.

No confondre "ajudar" amb "ofegar" algú.

De què li va servir al Sr.Bayazid (el del text de dalt) això de voler canviar el món? De res! Això és com una cadena.Quan t'adones (ja és un gran pas adonar-se'n) dels teus errors i comences a rectificar la teva conducta, els altres noten un gran canvi per part teva.Llavors,l'ambient canvia, i els altres també.

Fotografies del Lliurament de premis del XVIII Concurs de Tordera

sábado, 06 de diciembre del 2008 a las 14:17
guardado en

Aquí teniu les fotografies!

M'ho vaig passar molt bé! L'experiència va ser genial,sense paraules per poder-la definir! Un públic molt acollidor,la gent gran de l'Esplai de Tordera! El meu primer trofeu! I en castellà!!! :-)  (perquè després ens diguin que no sabem ni escriure ni parlar en castellà ¬¬').

Ver álbum de fotos »

La pugna del amor y la razón-Urquinaona

sábado, 06 de diciembre del 2008 a las 14:05
guardado en

Hola gent!

Aquí teniu la poesia premiada amb el segon premi del XVIII Concurs de Poesia de Tordera (Maresme). A sota, teniu l'explicació del poema (està en castellà perquè encara no he fet la traducció en català).Però bé, la població catalana no té cap problema pq és bilingüe,no com altres...

Era la primera poesia que presentava en castellà en un concurs, i sota el pseudònim d'Urquinaona, i apa...Premi! :-D  

LA PUGNA DEL AMOR Y LA RAZÓN  (2N PREMI XVIII CONCURS POESIA TORDERA)

No te puedo decir que es lo que siento

en el interior de mi corazón

si aún no comprendo mis sentimientos

que me recorren sin orientación.

 

El amor lucha para enloquecer

y poder escapar de esta tortura;

y la razón para hacerme entender

que esta confusión es una locura.                 

 

Como espina clavada en mi coraza:

devoción, razón, pasión, frialdad

me lastiman mi mísera esperanza

de poder hallar la serenidad.

 

Navegando por los austeros mares

se encuentra mi barquichuelo

con esos abrumadores pesares

que buscan en la nada su consuelo.

 

Si el tiempo yo pudiera detener

y ser capaz de hallar aquella llama

que siempre me pretende enloquecer

cada vez que mi corazón te clama.

 

Te quiero, pero temo por tu amor.

Te rehúyo, pero tú me vacías.

Yo sin ti moriría de dolor

aunque tú en parsimonia vivirías.

 

Ya comprendo ese latido erosivo.

Si tú no prendieras mi presto fuego,

si tú no fueras mi tenaz motivo,

¿a qué vendría tan difuso juego?

 -Urquinaona-

INTERPRETACIÓ

Esta poesía está formada por siete serventesios de versos endecasílabos y de rima ABAB.

El tema central de este poema es el amor confuso, y como todo amor confuso, hay una disputa entre el cuerpo mental (la razón) y el emocional (los sentimientos). Esta poesía también trata del amor imposible, que por mucho que quiera a una persona, por temas sociales, religiosos, familiares, económicos, etc, no puede conseguirlo. Aquí también entrarían en juego la razón y los sentimientos. La razón serían los motivos por los cuales no puede estar con esa persona y, los sentimientos le empujarían hacia esa persona, ignorando a la razón y guiándose por el corazón.

La primera estrofa hace referencia a la confusión emocional que sufre la persona. No entiende sus sentimientos, no sabe si quiere o no. Este desconocimiento de sus sentimientos también se debe por la participación de la parte mental, tal y como aparece en la segunda estrofa, que bloquea a la persona con los motivos por los cuales no puede amar a la otra persona, por eso le crea dudas y miedos ante sus sentimientos.

En la tercera estrofa se muestra el agobio y el sufrimiento de la persona, que no sabe si podrá encontrar la serenidad con tanta confusión. En esta misma estrofa hallamos una antitesis en el segundo verso: devoción, razón, pasión, frialdad. Palabras emocionales como devoción y pasión, mezcladas con mentales, razón y frialdad, aunque esta última también puede ser de tipo sentimental.

En la cuarta estrofa la razón se impone ante todo, y los sentimientos de la persona navegan por los austeros mares, es decir, en la severidad, en la rectitud; y buscan su consuelo en la nada porque no tienen rumbo, se sienten perdidos con tanta racionalidad al frente.

En la quinta estrofa la persona busca una solución imaginaria ante su desesperación. Le gustaría parar el tiempo, que todo se detuviera: la vida, las razones, los sentimientos, etc, porque así le sería más fácil buscar sus sentimientos, ya que no tendría a la "parte mental" vigilándola. La persona quisiera hacerlo porque sabe que cuando dice el nombre de la persona que ama en su interior algo palpita, algo arde.

Luego, en la sexta estrofa, vienen las dudas respecto a los sentimientos de la persona que ama. La quiere, pero tiene miedo que esa persona no le quiera o se enfade con sus sentimientos. La rehúye, porque cree que no es posible, pero sabe que no puede hacerlo porque siento un vacío dentro de su interior. Por lo tanto, saca la conclusión de que moriría de dolor sin esa persona. Por otra parte, sus miedos, sus dudas, su cabeza loca, le hacen creer que la otra persona no le echaría en falta, sino que podría vivir tranquilamente sin él/ella.

Finalmente, después de los versos quinto y sexto, la persona se da cuenta de que le ha dado mucha importancia a sus sentimientos, les ha hecho caso, porque en estos versos hablaba de lo que sentía por la persona que ama, y cuando se siente es que hay algo dentro de nuestro corazón. Por eso, en el último verso dice que ya entiende el latido erosivo, ése que lo remueve todo. Fíjense que en este verso se unen la parte mental y la emocional. Si la persona que ama no encendiera su presto fuego, su amor hallado en el corazón (parte emocional); si no fuera su tenaz motivo, su razón por la cual luchar (parte mental), ¿a qué vendría tan difuso juego? Si no quisiera a esa persona no se hubieses sumido a un lioso juego empezado por su mente y su corazón. Ambas partes luchan  a su "manera" por el mismo objetivo: la persona amada.

Frente a las situaciones amorosas se tiene que saber escuchar al corazón, él es el único que te puede decir ciertamente si dentro de él se halla alguien. Para escuchar bien nuestros sentimientos tenemos que vaciar la mente y sobretodo, ignorar a los comentarios externos, porque quien tiene el mando de nuestra vida somos nosotros mismos, juntamente con nuestras elecciones. Nadie debe elegir por ti.

Nuestro corazón no rechaza a las personas, somos nosotros quien las rechazamos por creernos a nuestras confusiones mentales, porque un corazón siempre latirá por el poder del amor, en cambio, la mente trabajará para aquello que más temes.

Cuando se quiere a alguien se sufre, se duda, se llora...Pero también se aprende.

||*|| Urquinaona ||*||

XVIII Concurs de Poesia a Tordera (Maresme)

sábado, 06 de diciembre del 2008 a las 13:52
guardado en

L'ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DE L'ESPLAI FA ENTREGA DELS PREMIS DEL CONCURS DE POESIA I RAPSODES AMB UNA GRAN AFLUÈNCIA DE PÚBLIC

 

 

 

Dissabte a la tarda es va duu a terme l'entrega de premis de la divuitena edició del concurs de poesia i rapsodes, que organitza l'Associació de Gent Gran de l'Esplai amb el suport de Ràdio Tordera i la fundació "La Caixa". El jurat format per Maria Serrat, Elvira Romaguera, R. Maria Ruscalleda i Joan Madrid, reunit el dia 17 de novembre, va decidir que els guanyadors havien de ser aquests:

En el grup A (categoria fins a 9 anys), el primer premi va ser per l'Anna Carbó ("Els bolets"), el segon premi se'l va endur en Joan Figueres ("Els bolets") i el tercer premi va anar cap a la Núria Sitjà ("El mar"). Escoltem-los.

En aquesta categoria, degut a la gran participació, es va decidir donar un accèssit en Narrativa a Joel Lozano per la història "L'aventura del koala". El portaveu de l'organització, Joan Madrid, va explicar que de cara a l'any vinent, s'ha pensat en crear una categoria de narrativa per poder premiar també aquestes obres. Escoltem-lo.

En el grup B (categoria de 10 a 14 anys), hi va haver un únic primer premi que se'l va endur la Mar Contreras amb la poesia "Como soy".

En el grup C (categoria de 15 a 20 anys), el primer premi va ser per l'Alba Colomer, de Vic, amb la poesia "Trossets de mar". El segon premi se'l va endur la Laia Royo, de Manresa, amb el títol "La pugna del amor y la razón". I el tercer premi va anar cap a Torrelavit (Barcelona), per la poesia "Nocturn a la ciutat grega", de Lluís Font. Escoltem les paraules de les dues noies premiades en aquesta categoria.

En el grup de D (categoria de 21 anys en amunt), el primer premi va ser per en Vicenç Andros, de Lluçà, amb la poesia "Essència". El segon premi va anar a parar a Terrassa, per la poesia de Ramón Diez, "Mi barca". El tercer premi se'l va endur en Daniel Ferrer, de Figueres, per la poesia "Moments d'enyorança". Escoltem les paraules dels tres guanyadors, quan explicaven en què s'havien inspirat per escriure les seves poesies.

En l'apartat de rapsodes (a partir de 21 anys), el primer premi va ser per l'Alberto Rojo, de l'Hospitalet; el segon premi se'l va endur la Maria Antònia Solé, de La Garriga i, el tercer premi va ser per en Robert Bosch, de Lloret de Mar. Escoltem les declaracions del primer i tercer classificats.

L'entrega de premis també va comptar amb la participació d'un quartet de corda del conservatori del Teatre del Liceu, que va deleitar a tot el públic present amb una variada selecció de temes, des dels més clàssics fins a la música més tradicional i actual. Per concloure l'acte, l'organització va convidar a tots els assistents a coca i cava.

Dia Internacional contra la violència domèstica a Manresa.Any 2007

viernes, 21 de noviembre del 2008 a las 19:41
guardado en

Fotografies de l'any 2007.

ATUREM EL MASCLISME!

PROU AGRESSIONS!

Ver álbum de fotos »

Una excursió a Montserrat passada per aigua!

viernes, 21 de noviembre del 2008 a las 18:52
guardado en

En aquesta pàgina us explicaré com va anar l'excursió de Montserrat,que va tenir lloc el 23 d'octubre d'enguany.

Dijous de bon matí plovia a la "bella" ciutat de Manresa xD. L'Anna i jo arribem a Manresa-Alta (estació de tren,també d'autobusos) i ens trobem a uns quants dels dos batxillerat i a una de les profes.Qui???? La Leónidas!!! Com sempre,fumant, i de bon matí! És la primera persona q ens vam trobar i li diem: "Hola"; i ella ens contesta amb un to sec i de mala llet: "Hola" jajaja Bé,com a mínim ens va contestar q amb una li diu: Eso de buenas días porq lo dices, por costumbre o por cachondeo? Suposo q era la típica broma fàcil pq estava plovent.

Més tard arriba la "Rocker" (una altra profe) i el Serrallonga. Tots vestits de treking,com jo, q monos ^^! Això és q tenen aficions alpines xD! Total, es decideix fer l'excursió encara q plogui,troni,nevi...xD La Leónidas compra els bitllets i els reparteix,juntament amb la Rocker. Pujem al tren, allà ens trobem amb el 4t profe(nota:jubilat), el Miquel Jordi. Aquest va treure el cap per la porta del tren i cridava: Jaume,Jaume...(les qui els coneixeu i sabeu d q va tot, imagineu-vos la situació,lol ^^).

Un cop a Montserrat, enfront la impossibilitat de pujar a Sant Jeroni, s'executa el "pla Serra": visitar la basílica, on el Serra ens va fer un classe de 15 min.d'Història de l'Art (la basílica és gòtica), veure la Moreneta i els qui vulguéssin visitar el museu. L'Anna, tres noies de la seva classe i jo vam decidir anar al museu. Al final només vam ser 9 persones les q vam entrar-hi més els professors.

Dintre del museu es van formar dos grupets per les bones de Déu. El grup Rocker-Leónidas, és a dir, les q volien anar de cara la idea i no encantar-se amb cada quadre com el duet Serra-M.Jordi jajaja.Quatre companys meus de classe com q anaven de cara la idea van recórrer el museu en un moment, com la Rocker i la Leónidas. Nosaltres, no sé perq, ens vam encantar, i el duet Serra-M.Jordi ens va veure amb cara de bones alumnes i ens van començar a explicar les tècniques, els estils,etc, dels quadres.
L'Anna va trobar el seu doble! Hi havia una nena o noia dibuixada en un quadre i era clavada a l'Anna jajjaja. Pregunta del M.Jordi: Que la penjaràs a la web de l'institut?

Quan arribem a l'última sala del museu,allà hi havia un sofà d'aquests q són quadrats i clar, és una temptació: ens hi estirem...Collons! Ja em veus a mi tornat-me aixecar com un soldat de plom veient com entrava la Leónidas per la porta de sortida i dirigint-se cap a nosaltres!

- Habéis visto a Jaume y Miquel Jordi?- preguntà ella.
-No- li vam respondre.
-Pues por favor, idlos a buscar porq el tren sale en 15 minutos.
-Vale.

Ja ens veieu a nosaltres corrent per tot el museu buscant al Serra i al M.Jordi jajaja A la planta de dalt ens vam dividir. Ens tornem a trobar...Res,ningú els va trobar. Tornem al lloc d'abans i tot just abans d'arribar ens trobem a la Leónidas de morros!!! Culló! Ja era la segona vegada q em feia saltar el cor!

-Ya está,ya está; ya los hemos encontrado- va dir.

La mare q els va parracar! En comptes de sortir per la sortida,com la gent normal xD, van tornar per la porta d'entrada xD!

Ah! I si arriba a ser per la Leónidas, ens equivoquem d'estació! Quan baixavem pel cremallera, la dona de Déu baixava a l'estació errònia jajaja. Q no Dona! Q em de baixar fins l'estació dels FGC (la cuca foradada). Ah! I quin embolic també a l'estació: via 1 Manresa, via 2 Manresa (alguna cosa així deia). Es veu q canvien les vies segons l'horari em sembla...Ai senyor!

I dintre del tren, la Rocker va fer de Matrix jajaja. La cuca foradada (FGC) és un tren de 3 vagons però q no estan separats per portes, sinó q estan enganxats, com si fos un acordeo. Doncs quan el tren gira, allà on s'uneixen els vagons, el terra es mou (fa el joc del gir) i en el moment en que el tren girava, la Rocker va passar i una mica més es fot de lloros jajajaja Ai pobra mossa!

Bé, això és el q va ser l'excursió jojojojo

Espero q us hagi agradat aquest rotllo xD

El castellà perseguit!??? jajaja Què dius ara!

viernes, 21 de noviembre del 2008 a las 18:43
guardado en

 

Avui m'agradaria parlar d'aquest tema: el famós Manifiesto por la lengua común (o sia,el castellà) que va sortir al mes de juny.
A veure, algú em pot explicar com pot ésser perseguida una llengua q la parlen aprox.400 milions de parlants i que ocupa el 3r lloc al rànquing de llengües parlades al món? Segons aquests "intel·lectuals", una llengua parlada per 9 milions i mig de persones al món persegueix a una altra q la parlen 400 milions...9 milions contra 400...si us plau, siguem coherents...

Aquests "intel·lectuals"(per mi el mot intel·lectual se l'han coronat ells bàsicament per la fama de "polítics" q estan agafant amb tot aquest sarau,pq la seva actitud enfront les llengües és "misèria cultural") han fet un manifest de 4 fulls, en defensa del castellà. Jo m'he llegit el manifest, i la conclusió q he tret és la següent:

1.Molt bé, 4 fulls...Buuuf, han treballat molt! Però i el contingut com és? En resum, aquest manifest pot ocupar molt però ja us ho dic, només hi ha "palla i més palla". Agafa 4 punts i no para de donar-hi voltes, no té arguments aquest manifest, no s'aguanta ni amb pinces, no saben el q diuen.

2.Aquest manifest és una disfressa del seu nacionalisme. D'una manera oculta i disfressada-per dissimular- el q pretén aquest manifest és eliminar el català, el basc i el gallec, i q només es parli el "castellano" pq és la "lengua común,la de todos".

3.Aquest manifest es contradiu, evidentment,no tenen arguments.Sinó,mireu aquests punts que he destacat d'aquest manifest:

- Parla de q les llengües "co-oficials" són totes "espanyoles" i es mereixen ésser protegides com a patrimoni compartit. Això sí, el castellà és l'única llengua comú, i només el castellà té el dret constitucional d'ésser conegut.

-Consideren q la normalització de les llengües "co-oficials" en l'àmbit de l'educació, de les institucions, els espais públics,etc, és un atropellament pel castellà. Pregunta: si no es poden "noramlitzar" en els àmbits públics, es pot saber a on les hem de fer servir? En l'àmbit privat, com en època de Franco i èpoques anteriors?Reduir-les als àmbits privats "és ACABAR amb elles".

-Diuen q en les comunitats bilingües és un "desig espirar" a q tots els parlants parlin la llengua co-oficial,junt amb l'obligació de conèixer la comú("q también es la común dentro de esa comunidad,no lo olivdemos"). Ehhh! Q no se os olvide jajaja Aquesta gent no s'ha llegit l'Estatut de Catalunya...Aquest "no lo olvidemos" sobra, bàsicament pq sona com "un toc imperialista": como se te olvide te rajo xD. Ah! I el castellà en realitat q té de comú a Catalunya?Políticament ens l'imposen,però el castellà no té cap aferrament històric amb Catalunya. Es com dir q l'italià és la llengua comuna d'Alemanya.

-"Es "lógico" suponer q siempre habrá muchos ciudadanos q prefieran desarrollar su vida cotidiana y profesional n castellano,conociendo sólo de la lengua autonómica "lo suficiente" para convivir "cortésmente" con los demás y disfrutar en lo posible d las manifestaciones culturales en ella.NOTA: I tu q saps?Parles d q el català s'ha de protegir, i ara aquí m'estàs dient q sabent-lo parlar d'aquella manera per sobreviure "cortésmente" ja està bé,això sí, el castellano "SIEMPRE". Això en diuen "riqueza cultural"?

-Q ciertas autoridades autoridades autonómicas anhelen como ideal logar 1 máximo techo competencial bilingüe no justifica decretar la lengua autonómica comovehículo exclusivo ni primordial de educación o de relaciones con la administración pública.Este tipo de imposiciones abusivas daña especialmente las posibilidades laborales o sociales de los más desfavorecidos, recortando sus alternativas y su movilidad.

-En la Constitución se establece que "las distintas modalidades lingüísticas de España son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección". Nada cabe objetar a esta disposición tan generosa como justa, proclamada para acabar con las prohibiciones y restricciones que padecían esas lenguas. Cumplido "sobradamente hoy tal objetivo", sería un fraude constitucional y una auténtica felonía utilizar tal artículo para justificar la discriminación, marginación o minusvaloración de los ciudadanos monolingües en castellano en alguna de las formas antes indicadas.

-Las lenguas cooficiales autonómicas deben figurar en los planes
de estudio de sus respectivas comunidades en diversos grados de oferta, pero nunca como lengua vehicular exclusiva.

-Y contar con una lengua política común es una enorme riqueza para la democracia,aún más si se trata de una lengua de tanto arraigo histórico en todo el país y de tanta vigencia en el
mundo entero como el castellano. Pregunta:algú em pot dir quin aferrament històric té el castellà amb Catalunya?Si el català té els mateixos anys d'història q el castellà?El castellà va ser imposat a Catalunya, això no vol dir q sigui la nostra llengua!!

-O sia, el català no pot ser el nostre vehicle comunicatiu en els àmbits públics pq això és "una imposició abusiva" per sobre del castellà.A més a més, fariem mal a la gent q ve de fora, els hi tancariem les portes, com aquell qui diu. Aquest paràgraf destaca la idea de: Primeros ciudadanos y segundos ciudadanos. Els castellans són els q tenen prioritat, és a dir, ens hem d'apatar a ells, aquells costums q amb ells els hi va millor: "todo en castellano". Tots aquests paràgrafs no tenen sentit. Si el català no pot ser el nsotre vehicle de comunicació, si no el podem posar als rètols,si no es pot normalitzar...Què hem de fer amb ell?
Això si que és una PERSECUCIÓ,però no del castellà, sinó del català, basc i gallec!!! I pel que fa a la gent q ve de fora, "tots som iguals", per tant, ningú s'ha de baixar els pantalons davant de ningú. Un castellà pot venir a Catalunya i aprendre perfectament el català. Millor per ell, sabrà una altra llengua, serà bilingüe, podrà canviar de llengua en 1 segon. Però avui dia hi ha molt castellà amb la ment tancada, són "ganduls", els hi fa mandra aprendre una "lengua inferior" a la seva,no? ¿Para qué sirve el catalán? Es pregunten, i ells mateixos contesten:¡Para nada!Sólo lo hablan en Cataluña. I per això no volen aprendre català, "pq el castellano es superior y se habla en muchos sitios". Així tenen la ment, tancada! No s'obren culturalment! Només veuen "castellano,castellano"! 

 El seu nivell cultural és baixíssim, pq menyspreen a les llengües, q encara q només es parlin en un territori poc extens, ja formen part d'aquell "poble", són patrimoni cultural.
I aquests senyors q no vinguin dient q imposen el català pq aquí, la llengua imposada des de fa 300 anys és la que ells anomenen la común, el castellà.

Segons ells s'ha complert "sobradamente" l'objectiu de respectar i protegir les llengües co-oficials...Ja em diràs tu...Només llegint 3 línies d'aquest manifiest ja es veu on es van deixar el respecte aquesta gent. Segons ells, seria un frau utilitzar l'article 3 de la Constitució per discriminar els "monolingües"...Ja hi som! Ja es fan les víctimes! Si un madrileny anés a viure a Londres, es convertiria en un bilingüe,pa aprendria anglès, si vol sobreviure. Ara, si ve a Catalunya, pq no es pot convertir en bilingüe?Pq ell parla en "castellano",estamos en "España" i el català és inferior? Ignorància, aquest seria el motiu q no el faria ser bilingüe a Catalunya.

Les classes en castellà i només "planes de estudio en diversos grados de oferta, pero nunca como lengua vehicular exclusiva". Antenció, al Mercat de la Boqueria s'ofereix 1kg de català!! xD Com?Què? És que és continu. S'omplen la boca dient q protegeixen les llengües "co-oficials" i el q fan és restar-lis importància com a llengua, les deixen al marge de la societat. O sigui, a Catalunya volen q s'ensenyi en castellà, i com a molt dues horetes a la setmana de català...

Ens hem passat tota la vida fent les classes en català i ara ens volen imposar el castellà, pq no volen q el català sigui la nostra llengua vehicular. Però de què van?

Mireu! Aquest manifest es contradiu,ja ho veieu! No és una persecució del castellà, sinó del català, del basc i del gallec. Parlen del "respeto y del patrimonio cultural", però ja em direu on està el respecte.Gent q no vol la normalització de les nostres llengües, gent q no volen q el català estigui als àmbits públics(adminsitració,educació,sanitat,etc),q el castellà s'ha de saber per la força, q les llengües co-oficial mentre puguis sobreviure en aquella comunitat ja està bé, no cal q la parlis perfecte...Això és protegir??? Això és reduir-les a l'àmbit privat, com si ara agaféssim a una espècie en perill d'extinció i la tanquéssim al ZOO fins el seu últim dia.

I aquests es fan anomenar "intel·lectuales"? Misèria intel·lectual és el que són!!!

Aquesta gent només vol q es parli el castellà en tot l'Estat espanyol! Volen q desapareixi el català, el basc i el gallec! Això no és tenir cultura. Les llengües no s'han de polititzar, s'han d'agfar sempre com a cultura, pq és el q són, les llengües ens enriqueixen, i per mi, és penós perseguir a una llenguai voler q desapreixi, pq fent-ho eliminés l'identitat de moltes persones. Encara q només eliminéssis l'identitat de 10 habitants, a aquesta gent ja els hi elimines una part molt important d'ells. Les llengües s'han de respectar i protegir,pq totes són iguals ,com els ciutadans. Cap llengua és superior ni millor a les altres. Totes tenen la seva bellesa i la seva importància en les seves respectives nacions, ja que aquestes tenen un aferrament amb aquesta llengua, la llengua del seu poble,de la seva cultura, la llengua q han escoltat,après i parlat des de petits/es.

Perfectament un ciutadà espanyol pot defensar el castellà,però per fer-ho no ha d'esclafar ni el català, ni el basc ni el gallec.No hi ha res tan enriquidor com la convivència de més d'una llengua en un territori. El que passa és que avui dia això és difícil, però no impossible. Pq dic no impossible? Pq el dia que aprenguem a separar la política dels pebrots amb la cultura,molts i molts conflictes territorials despareixeran.Avui dia només es persegueix el "domini polític", q una llengua s'imposi a l'altra en certs territoris.Q pobre q és aquesta actitud imperialista!

Jo estic contenta d'ésser bilingüe, i defenso q el català i el castellà tenen els mateixos drets,com les altres llengües.Saber parlar les dues llengües em permet utilitzar la que sigui sempre i quan vulgui.Puc escriure poesia catalana i castellana,q és el q faig. En canvi, si fóssim el q volen q siguem aquests "intel·lectuals" del manifiesto, només podria utilitzar una llengua(castellà), i desconeixeria el que s'amaga darrera d'aquella altra llengua(català).

P.D.: Que no em facin riure amb això de que "quieren imponer el catalán". El català una llengua imposada?Uiuiui...Sembla ser que aquesta gent no sap "qui" són els habitants de Catalunya i "quina" llengua és d'aquest país. Els hi recordo que el català sempre ha sigut la llengua de Catalunya(després de les prerromanes i del llatí). A més, imposar vol dir això: Obligar a complir, suportar, fer, acceptar, pagar, etc., alguna cosa.Per tant, queda clar que la llengua imposada és el castellà,no el català.El català és natural de Catalunya,sinó mireu el diccionari: De Catalunya, dels Països Catalans o del català (llengua). En canvi, va ser Felip V qui ens va imposar les lleis,la cultura i la llengua castellanes mitjançant el Decret de Nova Planta.Simplement,"por derecho de conquista".
             

Què no,home! Que ja n'estem farts de tant imperialisme! Què s'han pensat?


Per això, DEFENSO L'ÚS DEL CATALÀ!!!! I RECLAMO LA SEVA PROTECCIÓ DAVANT D'AQUESTS IMPERIALISTES ESPANYOLS!!!

 ||*|| CATALÀ, LA LLENGUA DELS PAÏSOS CATALANS ||*||

Sobre el blog

Hic et nunc

"Mi vida es un erial,
flor que toco se deshoja;
que en mi camino fatal
alguien va sembrando el mal
para que yo lo recoja."

Gustavo Adolfo Bécquer 

"[...]Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I,en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui,i via fora,
que tot està per fer i tot és possible".

Miquel Martí i Pol

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."

Maria Mercè Marçal

Ver ficha del blog en OboLog

Login

Comentarios

El castellà perseguit!??? jajaja Què dius ara! (Romà Massot)
CASTELLÀ PERSEGUIT...et felicito per l'article. He llegit alguns paràgrafs i només vull dir-te que ......(05 nov)
Ara mateix, de Miquel Martí i Pol (bernat alomar )
allllooooyy pajeeeroooo !!aquest poema me recorda l'olor del cos de es meu mes preciat amor me la ......(20 may)
Ara mateix, de Miquel Martí i Pol (atg)
fiiillllsss de putaaa !! ...(13 may)
L'emigrant, de Jacint Verdaguer (Valdetário F. Rocha)
Sou brasileiro - portanto, de lingua portuguesa - mas admirador de Verdaguer. Estou tentando ler ......(25 nov)
La pugna del amor y la razón-Urquinaona (rosa)
hola es preciosa tb me quedado sin palabras...(04 nov)

Más comentados

El monte de las ánimas-Leyenda de Gustavo Adolfo Bécquer (5)
 EL MONTE DE LAS ÁNIMAS(Leyenda de Soria) La Noche de Difuntos, me despertó a no sé qué hora el ...
Diccionari castellà-espanyol/espanyol-castellà (4)
 Fa temps que volia parlar d' aquest tema. Crec que és interessant discutir-ne. Com sempre, jo ...
La pugna del amor y la razón-Urquinaona (4)
Hola gent! Aquí teniu la poesia premiada amb el segon premi del XVIII Concurs de Poesia de Tordera ...
Ara mateix, de Miquel Martí i Pol (3)
ARA MATEIX-MIQUEL MARTÍ I POL Ara mateix enfilo aquesta agullaamb el fil d'un propòsit que no dici ...
Parc de la Ciutadella (1)
Aquí teniu les fotografies d'aquest meravellós parc barceloní! Disfruteu-les! ;-)

Suscripción

Suscríbete al Feed RSS XML

También puedes suscribirte directamente con alguno de los siguientes enlaces:

  • Suscríbete en Bloglines
  • Suscríbete en Google