Cambiar yo para que cambie el mundo

El sufí Bayazid dice acerca de sí mismo:«De joven yo era un revolucionario y mi oración consistía en decir a Dios: ‘Señor, dame fuerzas para cambiar el mundo‘.

»A medida que fui haciéndome adulto y caí en la cuenta de que me había pasado media vida sin haber logrado cambiar a una sola alma, transformé mi oración y comencé a decir: ‘Señor, dame la gracia de transformar a cuantos entran en contacto conmigo. Aunque sólo sea a mi familia y a mis amigos. Con eso me doy por satisfecho‘.

»Ahora, que soy un viejo y tengo los días contados, he empezado a comprender lo estúpido que yo he sido. Mi única oración es la siguiente: ‘Señor, dame la gracia de cambiarme a mí mismo‘.

»Si yo hubiera orado de este modo desde el principio, no habría malgastado mi vida.»

Todo el mundo piensa en cambiar a la humanidad. Casi nadie piensa en cambiarse a sí mismo.

«Aquel que quiera cambiar el mundo debe empezar por cambiarse a sí mismo.»

Sócrates (470 - 399 a.n.e.), filosof grec.

Jo no sóc un ésser perfecte, i mai ho seré, a no ser que arribi a la il·luminació. Però d'això tracta el meu camí, avançar,caure i tornar-me a aixecar, per poder crèixer com a persona, com a essència que sóc. És una experiència carnal més de la meva essència.

Aquest text i aquesta gran cita de Sòcrates, fan referència a aquelles persones (millor dit, "bales perdudes") que pretenen canviar el món en un "bufar i fer ampolles"; però, això sí, segons el seu "model" de món perfecte.Elles creuen que no han de canviar, que tal com són ja estan bé, que són els altres els que han de canviar, i a més a més, són elles les que han d'ajudar al món a canviar.Es pensen que són les escollides. Per tant,s'obessionen amb la seva suposada "missió" d'ajudar als altres, i d'aquí ningú les treu.Encara que baixés Jesús del cel (per posar un exemple extrem) i els hi digués que van errades,elles continuarien amb la seva "missió".

És cert que en la vida ens trobem amb certes persones per complementar-nos d'alguna manera els uns amb els altres.Per algun motiu els nostres camins s'han creuat.No existeix la casualitat,sinó la causalitat (de causa). Però també és cert que no sempre ens trobem amb persones pel simple fet d'ajudar-nos.Molts cops només són persones passatgeres, de les quals hem d'aprendre alguna cosa positiva del seu comportament, o negativa per no fer-la nosaltres.I en cap moment haver-les d'ajudar.

Si algú necessita ajuda, el que no podem fer és llançar-nos sobre aquesta persona pel sol fet d'ajudar-la. És cert que els amics i les amigues estan per fer-nos costat i per ajudar-nos, però no per "ofegar-nos". Un/a amic/ga és aquell/a que sempre està al teu costat: tant en els moments bons,com en els dolents; per escoltar-te (tu també a ell/a), per consolar-te, per donar-te la mà quan tu el/la cridis.Però el que no podem fer és submetre els/les amics/gues.No ha de ser una relació de submissió, sinó d'amistat i comprensió.Tampoc els podem ofegar amb les nostres "suposades" ganes d'ajudar.Dic suposades perquè molts cops aquestes ganes d'ajudar són fruit del nostre orgull,del nostre ego.Volem ajudar per demostrar que som bons/es amics/gues: "Mira,jo l'he ajudat/da,què bon/a amic/ga que sóc".Ens capfiquem amb aquesta/es persona/es i no veiem res més.Això és orgull,et fas protagonista de la vida dels teus amics i de les teves amigues, ja que només sortiran del pou gràcies a la teva ajuda.

 Jo estic totalment en contra d'aquesta "amistat".Quan algú s'equivoca,o es dóna compte que alguna cosa va malament,ja s'encarrega prou d'anar a buscar ajuda per sortir d'aquest parany en que es troba.I si no ho fa, és perquè ja li està bé la situació en que es troba, li deu agradar ser la "víctima" i que tothom li vagi al darrera dient-li: "pobret, pobreta...". En conec molts i moltes d'aquest tipus! Nosaltres no ens podem posar enmig del camí de ningú.No podem aturar la seva evolució, ni les seves decisions. Oi que tothom és lliure d'escollir el què vulgui? Doncs un/a amic/ga ha de respectar la decisió del seu amic o amiga.No el pot empènyer a fer quelcom per la força.Sí ho fa,llavors deixarà de ser un bon/a amic/ga, perquè estarà persuadint al seu amic o amiga de fer quelcom en contra de la seva voluntat. No patiu, que si volen ajuda i saben on està, ja hi aniran.

No confondre "ajudar" amb "ofegar" algú.

De què li va servir al Sr.Bayazid (el del text de dalt) això de voler canviar el món? De res! Això és com una cadena.Quan t'adones (ja és un gran pas adonar-se'n) dels teus errors i comences a rectificar la teva conducta, els altres noten un gran canvi per part teva.Llavors,l'ambient canvia, i els altres també.