Silenciem la ignorància que fereix el poble català!

(aquesta foto ha sigut extreta del meu metroflog)

Aquesta data correspon a la capitul·lació de Barcelona, durant la Guerra de Successió. Aquesta guerra va suposar l'opressió del poble català en mans dels espanyols.
Ara, mentre m'estava passejant per internet he anat un moment al web de l'Òmnium cultural del Bages(mama,a veure si em deixés fer-me socia ^^ xD) i he vist aquests textos tan interessants, sobretot per fer callar a la maleïda ignorància que corre pel món, i desgraciadament pels Països Catalans.
Aquests textos fan callar a tots aquells "enterats" que diuen tot convençuts que "Catalunya nunca ha sido una nación". Amb aquesta frase es mereixen una matrícula d'honor per l'assignatura d'Història xD. Abans de parlar, que llegeixin i s'informin.
Bé aquí us deixo amb els textos de la Federació Llull,formada per Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear.

És llarg,però es mereix ésser llegit pq és molt interessant i ens informa del que érem i del que som!!!

300 ANYS. CAMINANT CAP AL FUTUR
-----------------------------------------

Des de la Federació Llull volem commemorar els 300 anys de la pèrdua de les llibertats del nostre poble, que va iniciar-se el 1707 amb la derrota d'Almansa i la caiguda de València i va culminar el 1714 amb la caiguda de Barcelona i, un any més tard, de Mallorca.

Commemorar, però, no vol dir viure en el passat, sinó refermar la lluita per recuperar els nostres drets i construir un futur en llibertat. Per això, des de la societat civil organitzada, volem recordar la nostra història i treballar conjuntament per avançar cap a la plenitud dels Països Catalans.

La campanya 300 anys. Caminant cap al futur es desenvoluparà entre 2007 i 2014, tot seguint la cronologia de la Guerra de Successió, mitjançant un gran esdeveniment anual i diverses activitats que permetin crear espais de participació, intercanvi i reivindicació arreu del territori.


Els Països Catalans (i el conjunt de la Corona d'Aragó) van incorporar-se a la Guerra de Successió espanyola en un intent per garantir el seu futur polític i econòmic. A principis del segle xviii, ja feia més de setanta anys que vivien en un estat de guerra pràcticament permanent. I, en aquest context bèl·lic, les Constitucions catalanes havien estat severament retallades. El país havia estat esquarterat amb el Tractat dels Pirineus (1659) i bona part del territori havia estat saquejat reiteradament per tropes enemigues i "amigues". Malgrat tot, els catalans no van oblidar la seva tradició política i van anar posant els fonaments del seu futur. De fet, la defensa de les Constitucions havia estat l'eix de les accions col·lectives fins aquell moment, ja que havien de consolidar un marc legal i jurídic imprescindible per garantir el model de creixement econòmic.

No és estrany que molts catalans optessin per alinear-se al costat dels aliats, en defensa de la modernitat econòmica i política, tot contraposant-la a l'absolutisme borbònic, centralista i uniformitzador. Aleshores -com ara-, la nostra identitat i el nostre futur passaven -i passen- necessàriament per la nostra plenitud legal i institucional, en un context de tanta sobirania com la de qualsevol altre estat. Tant és així que, en l'intent d'anihilar el nostre projecte comú com a poble, els nostres enemics estaven obsessionats a liquidar les nostres lleis i fórmules de govern, tal com es posarà brutalment de manifest després de les seves victòries a Almansa (1707) i Barcelona (1714).

Des de les capitulacions de València i Lleida (1707) o Tortosa (1708) i Alacant (1709), fins a les de Barcelona i Cardona (1714) o Mallorca i Eivissa (1715), encara no hem recuperat la imprescindible llibertat política per gaudir dels nostres drets individuals i col·lectius. Uns drets que ens foren arrabassats per la força de les armes i que encara ens són negats per egoisme. A primera hora de la tarda de l'Onze de Setembre de 1714, "essent l'esclavitud certa i forçosa", les autoritats polítiques del país van dirigir-se a tots nosaltres per darrera vegada. En compliment de les seves funcions, ens "donen testimoni als venidors de què han executat les últimes exhortacions i esforços, protestant de tots los mals, ruïnes i desolacions que sobrevinguessen a nostra comuna i afligida pàtria". A nosaltres, per tant, ens pertoca recollir el seu testimoni, per fer realitat els seus somnis de llibertat.

I és una llàstima com avui dia encara hi hagi gent catalana de cap a peus que se senti catalana i espanyola a la vegada, o simplement que rebutgi a la seva identitat,q directament es declari espanyola.Molta d'aquesta gent desconeix tot el q va passar i passen de saber-ho i ja es conformen amb l'Espanya capitalista.

Germans/es, heus aquí els nostres grans enemics: la ignorància i la indiferència!

||*|| LLIBERTAT PELS PAÏSOS CATALANS ||*||

SOM I SEREM GENT CATALANA, TAN SI ES VOL COM SI NO ES VOL!!!

PROU OPRESSIÓ POLÍTICA,SOCIAL I CULTURAL!!!